 |
Des del moment en què l'adquisició
de l'edifici de l'antic "Círculo Mallorquín" fou
plantejada d'una manera global, la major part
del patrimoni mobiliari que hi pertanyia quedà
salvaguardat, almenys de la dispersió.
L'origen de la col.lecció, al marge
de les adquisicions recents duites a terme en
els darrers anys per la institució parlamentària,
es remunta a finals del segle passat i, en concret,
a l'any 1897, quan sorgí l'afany del "Círculo"
per decorar les seves altes estances.
En una referència al patrimoni
avui integrat en el del Parlament, i en el que
procedeix del del "Círculo Mallorquín", ens referim
breument a la seqüència que apareix com a definitòria,
situable en les primeres dècades del segle XX.
Ricard Anckermann, Joan Bauzá, Francesc Rosselló,
Antoni Ribas Oliver i Llorenç Cerdá inauguraren
la col.lecció.
Els llenços de Joan Bauzá i de
Ricard anckermann, que hi concorregueren en la
modalitat de la pintura de la història, es troben
en la sala actualment denominada "dels passos
perduts", i es titulen, respectivament, "L'entrada
de Carles V a Palma" i "L'entrega de la Zuda al
rei Jaume I".
Els autors que fins ara hem esmentat
pertanyien a generacions diverses, bàsicament
dues. D'una banda es trobaven Anckermann (1842-1907),
Bauzá (1844-1915) i Ribas Oliver (1845-1911),
exponents de la vella generació, d'aquella que
havia desenvolupat la seva tasca a partir de la
dècada dels anys seixanta, època en que neix la
generació de Cerdá (1862-1955) i Francesc Rosselló
(1863-1933), continuadors dels vells modes i de
les velles tradicions. La sèrie de llenços que
el Parlament posseeix de tots aquests artistes,
a més dels esmentats, il.lustren tant la fidelitat
a la concepció de pautes vuitcentistes,. En aquesta
línia, és significativa la relativa modernitat
del paisatge de Ribas Oliver, situat en el vestíbul,
lliure de les subjeccions que la "Pastoral" havia
d'acomplir.
Per altra banda, el "Círculo Mallorquín"
recorregué en diverses ocasions als autors esmentats,
així com a d'altres de la mateixa òrbita estètica,
malgrat la major joventut, com n'és el cas de
Joan Pizá (1877-1962), de formació, pensament
i execució acadèmica.
En aquest context de tradicionalisme,
una part del fons pictòric destaca per la seva
adscripció a corrents renovadors de principis
del segle XX, que havien de desencadenar a la
llarga l'enfrontament entre el vells modes i els
nou, progressivament exaltat, tal com en reflecteix
la crítica coetània. La fita la constitueix l'obra,
de molt reduïdes dimensions, de Degouve de Nuncques,
pintor belga resident a l'illa entre el 1899 i
el 1902.
Les exhibicions de Pedro Caffaro
de 1903 i 1917, i la de Brousotto del 1918, per
esmentar-ne únicament una part d'aquelles que
es concreten en la cessió d'obra, mostres a diferents
nivells la successiva domesticació a la qual són
sotmesos els temes, amb centre en el paisatge,
i les formes expressives del llenguatge artístic
d'inicis del nou-cents. Clouran aquesta referència
els quatre llenços sobre les estacions del català
Aurelio Tolosa, mort el 1938 i deixeble de Modest
Urgell, conreador del paisatge i de la pintura
de flors. Juntament amb l'esmentat, no hi manquen
els retrats, en general còpia dels encarregats
per l'Ajuntament de Palma per a la seva Galeria
de Fills Il.lustres, de les figures intel.lectuals
vinculades en alguna mida al "Círculo", com és
el cas del retrat, pintat per Antoni Fuster, de
Josep Maria Quadrado, el qual juntament amb d'altres
contribuí a la vida intel.lectual del "Círculo"
i a la formació, entre d'altres coses, una excel.lent
Biblioteca.
|
